Després d’haver treballat al llarg d’aquests 4 reptes, hi ha una sèrie d’aspectes que m’agradaria comentar en relació amb el procés d’aprenentatge de l’assignatura.

Durant el projecte, se m’han anat presentant una sèrie de problemes, alguns individuals, d’altres compartits amb les meves companyes. La primera dificultat que recordo haver-m’hi afrontat és el fet de formar equip amb gent completament anònima, i a més de manera online. En aquesta situació el que vaig fer va ser enviar dos correus a dues persones que crec que podrien encaixar amb mi pels horaris, edat i interessos, és a dir, vaig fer jo el primer pas per la por de quedar-me sense grup. A partir d’aquí quan una de les persones va accedir a format grup amb mi, la resta va ser molt més senzill. Després, alguns altres problemes que han anat sorgint ha estat la poca organització en l’àmbit grupal, ja que amb l’entrega d’altres pràctiques, a vegades deixàvem passar els dies i no ens posàvem a treballar en l’assignatura. I també altres petits problemes potser han estat la dificultat per poder definir un dia de reunió, però a través del xat de Whats App ens hem pogut comunicar perfectament.

El treball col·laboratiu, ajuda a poder complementar perfectament la feina d’unes i altres, i poder aprendre metodologies o altres aspectes entre nosaltres. És una manera d’enriquir el treball, ja que sempre és positiu tenir més d’un punt de vista en relació amb un tema. És complicat el fet de no tenir confiança amb la gent que hi treballes, tanmateix crec que és important esforçar-te a crear un espai i un ambient còmode i sobretot de confiança per poder-te expressar lliurement on no se’t jutgi.

Crec que m’emporto moltes coses d’aquesta assignatura que m’ajudaran en el futur en entorns laborals. El fet d’haver de tirar endavant un projecte amb persones que no coneixies, de manera online, i a més asíncrona, et fa adquirir unes habilitats i coneixements a l’hora de treballar que no t’ho dona altres tipus de treballs.

List.ly personal: https://list.ly/clabarsa/lists

List.ly grupal: https://list.ly/list/6WmM-fem-eco

Pinterest personal: https://www.pinterest.es/claudiabs00/fem-eco_claudiabarcel%C3%B3/

Pinterest grupal: https://www.pinterest.es/asolerber/fem-eco/

Link del Google Site: https://sites.google.com/uoc.edu/fem-eco

Actualment, la majoria de nosaltres disposa d’un perfil digital a la xarxa, sigui per un ús professional o per compartir els interessos i vida personal amb una comunitat digital. Personalment, m’ha sorprès el resultat de la cerca del meu nom a Internet. Soc una persona que conté diversos perfils en diferents xarxes socials, així i tot, en cercar el meu nom a internet la informació que hi trobem és mínima. La majoria són perfils que m’he hagut de crear per la realització d’algun treball escolar, i les fotos que corresponen a la cerca del meu nom no estan relacionades amb la meva persona. Això és degut al fet que ensenyo el que vull amb les persones que jo trio, ja que no m’agrada que fent una simple recerca del meu nom puguis trobar informació personal meva a la xarxa. Per aquest motiu, en la majoria de xarxes socials que disposo (Instagram, Twitter, Pinterest, Tiktok, Spotify, YouTube…), no hi poso mai el meu nom complet. És una bona manera per limitar i respectar la meva privadesa.

Tot i això, crec que quan l’ús de les xarxes socials és per un ús professional, no té gaire sentit utilitzar l’estratègia anteriorment explicada. Aquí sí que és important que se’t relacioni a la teva persona amb uns estudis, professions, negocis… per tal de poder beneficiar-te i arribar a més quantitat de gent. Per aquest motiu, els perfils de LinkedIn són públics.

Per tant, podríem afirmar que les xarxes socials tenen certs avantatges però també altres inconvenients. D’una banda, creen noves connexions socials, ens dona oportunitats laborals, ens ofereixen un canal de comunicació instantània i són una font d’entreteniment. Així com són un altaveu per a difondre injustícies i causes socials i per compartir coneixements i informació per a tothom. Ara bé, d’altra banda, un excés d’informació pot causar l’efecte contrari, i no saber distingir quina és veraç i quina no. També poden ser utilitzades per estafar, enganyar o fer mal a la comunitat digital, ja que permet poder mentir molt més fàcilment (suplantacions d’identitat, cyberbullying, grooming, etc.). I finalment ens trobem amb el dilema de la privadesa; realment som conscients del que implica compartir les nostres dades?

Tot ens porta a pensar que la millor manera de fer un bon ús de les xarxes socials i, per tant, els aspectes més importants que hem de tenir en compte a l’hora d’estar present a la xarxa és ser conscient que hi estàs, i del possible impacte que té compartir continguts en aquesta.