Per ser totalment honesta, aquesta assignatura em feia pànic. L’havia fet a humanitats (i la vaig agafar abans de saber que la podia convalidar) i havia patit molt amb el grup que m’havia tocat.  Aquest cop ha estat diferent.

Abans de parlar de les qüestions tècniques, i ja que tinc una vena humanista, vull valorar les qüestions humanes. Aquesta assignatura m’ha regalat persones amb les que compartir aquest viatge, de vegades tan solitari, que és l’estudi online. No només ens hem ajudat dins el tema que ens ocupava, ens hem recolzat en altres materies i hem compartit coneixements de disseny que van més enllà del tema tecnològic. Fins i tot estem mirant de coincidir en materies el pròxim trimestre. Aquesta complicitat ens ha fet anar força descarregades de feina i ha donat sentit al treball en grup.

Per la part tècnica, he trobat solucions sobretot en tutorials fora de l’aula o preguntant a les companyes, he de dir que el material m’ha ajudat a mitges, he hagut de buscar bastant a fora. He trobat molt útil el mindomo, m’agraden els mapes mentals i crec que ajuda molt el seu funcionament intuïtiu i les opcions que dona per poder anar definint un esbós de disseny. El google sites també l’he trobat molt fàcil i ràpid d’entendre, però massa limitat a nivell disseny. El Drive ja és una eina que jo faig servir molt a la meva feina i que trobo molt útil. Pinterest també el tinc molt introduit en el meu dia a dia, i listly no m’ha semblat res de l’altre món.

Treballar de manera virtual i asíncrona a mi em sembla bastant productiu. M’ajuda més a concentrar-me i a posar-me creativa escollir jo quin és el moment en que sento que puc aportar més. Normalment quan treballo de forma presencial en grup, ho passo molt bé, però treballo molt menys. Crec que amb eines com el Drive i el whatsapp és molt factible treballar de forma asíncrona. Per comunicar-nos ens hem quedat en el whatsapp. Però és que jo totes les feines en les que treballo ens comuniquem per whatsapp, poder fora bo comptar-hi com a forma avaluable de comunicació, Jo he intentat anar passant el parte, però és bastant difícil mantenir la mateixa conversa en dos llocs diferents.

L’utilitat la veig més en lo personal. He après dues coses importants; Dir el que penso (sense ofendre), és a dir, defensar la feina per que surti lo millor possible enlloc de posar per davant la por a ferir els sentiments de l’altre. I també he après a ser més pacient i ha confiar en els tempos diferents als meus. A nivell tècnic no sé encara què em servirà del que he après, poder el mindomo és el que més m’ha sorprès.

En conclusió, he perdut la por a treballar en grup, però també he vist la necessitat de ser lo més honest que es pugui a l’hora de presentar-se per formar el grup. Si deixes clar quin tipus de dinàmica vols establir, després si algú se’n despenja no hi ha mals entesos. He tingut sort amb les meves companyes aquest cop. I això és el que m’enduc , companyes.

LISTLY:

Personal;

https://list.ly/l/6Uda

Grupal;

https://list.ly/list/6l7o-i-makers-group

PINTEREST:

Personal;

https://pin.it/7jLPENt

Grupal:

https://pin.it/6u1GInX

Google site:

https://sites.google.com/uoc.edu/i-makers/refer%C3%A8ncies

Aquesta assignatura m’ha ajudat a gestionar i organitzar-me millor i sobretot a aprendre a treballar en equip.

Algunes de les solucions que he trobat per les dificultats que he tingut han estat: primerament llegir i entendre els enunciats de les activitats que havia de fer amb suficient temps per resoldre els possibles dubtes que tenia, també he après a utilitzar eines d’organització com el Trello i sobretot a comunicar els dubtes que tenia amb els companys.

En referència a la utilitat de les eines per l’aprenentatge o treball col·laboratiu he trobat bastantes dificultats en comunicar-me per mitjà de les eines que ens ha ofert el campus (en especial el tauler del grup de treball), ja que al no rebre notificacions d’aquest no m’ha estat còmode i he acabat optant per reunions en videotrucada o grup de whatsapp amb la resta del grup. El Trello i el Mindmeister, a diferència, sí que han estat eines molt útils per tenir present el que calia fer i per organitzar-nos la informació del projecte, així com el grup compartit del Drive.

Les estratègies que he usat per trobar els companys i comunicar-me, com he esmentat anteriorment, han estat i encara són el Whatsapp per excel·lència i les videotrucades, ja que és la forma més fàcil i còmode per a tots.

El fet de treballar d’una manera asíncrona no ha suposat cap dificultat en part gràcies a la bona comunicació que hem tingut entre el grup. Tot i això, molts cops fèiem feina de manera conjunta a les videotrucades, encara que estiguéssim fent cadascú la seva part individual. D’aquesta manera ens asseguràvem que el que fèiem tenia una coherència i una homogeneïtat.

Gràcies al treball en grup he pogut aprendre a col·laborar amb els companys i a ajudar-nos en tots els àmbits. També he après a manejar eines que desconeixia que em poden resultar de molta ajuda en un àmbit professional i he pres consciència sobre la importància de tenir una bona presència a la xarxa i de deixar una bona empremta, ja que em pot beneficiar professionalment.

En general, penso que aquesta assignatura ha estat necessària no tant a un nivell de disseny, però si en aspectes socials i organitzatius que són igual de necessaris que les assignatures relacionades directament amb la temàtica de dissenyar.

Links d’interès:

• Listly personal: https://list.ly/annasalinas/lists
• Listly del grup: https://list.ly/list/6TOO-ethos-disseny-etic
• Pinterest personal: https://www.pinterest.es/selfburial/_saved/
• Pinterest del grup: https://www.pinterest.es/selfburial/ethos-dise%C3%B1o-%C3%A9tico/
• Link al Google Sites grupal: https://sites.google.com/uoc.edu/ethos/inici?authuser=1

Hola a tothom!

Tal i com recomanava l’enunciat del tercer repte, he dedicat una estona a fer egosurfing per veure si em trobava en alguna cerca i reflexionar sobre la meva presència a les xarxes. He de dir que el resultat no m’ha sorprès gaire ja que només he trobat l’enllaç al meu antic perfil de Facebook, que és una plataforma que tinc abandonada des de fa temps i per més que he buscat no he aconseguit trobar res més. Dic que el resultat no em sorprèn perquè sempre he estat molt curós a l’hora de compartir dades personals a la xarxa i la meva activitat en aquestes plataformes ha anat canviant amb els anys, de manera que aquelles que he consumit més tard en el temps em sembla difícil que puguin ser-hi.

La meva presència a les xarxes socials no ha estat mai massa activa, ja que l’ús que n’he fet normalment ha estat per consumir contingut d’altres fonts, com notícies o altres comptes del meu interès personal i tot i dedicar-hi temps regularment, les meves aportacions de contingut sempre han estat puntuals. Aquesta tendència a un consum passiu en general contribueix a que la meva empremta digital sigui força limitada.

Considero que és important fer un ús correcte i ètic d’aquestes eines de comunicació especialment a mesura que passa el temps i el seu ús s’estandaritza a través d’un nombre elevat de models comercials i productius. Com a usuaris tenim la responsabilitat de crear un ecosistema digital saludable que no contribueixi a la desinformació i serveixi per evitar males pràctiques a internet. I és encara més important per aquelles persones amb més visibilització i capacitat d’atraure públic massiu.

Amb la facilitat de l’accés a la informació hem de prendre consciència de la nostra activitat a la xarxa i prendre mesures per protegir, en la mesura del possible, les nostres dades.

Actualment, la majoria de nosaltres disposa d’un perfil digital a la xarxa, sigui per un ús professional o per compartir els interessos i vida personal amb una comunitat digital. Personalment, m’ha sorprès el resultat de la cerca del meu nom a Internet. Soc una persona que conté diversos perfils en diferents xarxes socials, així i tot, en cercar el meu nom a internet la informació que hi trobem és mínima. La majoria són perfils que m’he hagut de crear per la realització d’algun treball escolar, i les fotos que corresponen a la cerca del meu nom no estan relacionades amb la meva persona. Això és degut al fet que ensenyo el que vull amb les persones que jo trio, ja que no m’agrada que fent una simple recerca del meu nom puguis trobar informació personal meva a la xarxa. Per aquest motiu, en la majoria de xarxes socials que disposo (Instagram, Twitter, Pinterest, Tiktok, Spotify, YouTube…), no hi poso mai el meu nom complet. És una bona manera per limitar i respectar la meva privadesa.

Tot i això, crec que quan l’ús de les xarxes socials és per un ús professional, no té gaire sentit utilitzar l’estratègia anteriorment explicada. Aquí sí que és important que se’t relacioni a la teva persona amb uns estudis, professions, negocis… per tal de poder beneficiar-te i arribar a més quantitat de gent. Per aquest motiu, els perfils de LinkedIn són públics.

Per tant, podríem afirmar que les xarxes socials tenen certs avantatges però també altres inconvenients. D’una banda, creen noves connexions socials, ens dona oportunitats laborals, ens ofereixen un canal de comunicació instantània i són una font d’entreteniment. Així com són un altaveu per a difondre injustícies i causes socials i per compartir coneixements i informació per a tothom. Ara bé, d’altra banda, un excés d’informació pot causar l’efecte contrari, i no saber distingir quina és veraç i quina no. També poden ser utilitzades per estafar, enganyar o fer mal a la comunitat digital, ja que permet poder mentir molt més fàcilment (suplantacions d’identitat, cyberbullying, grooming, etc.). I finalment ens trobem amb el dilema de la privadesa; realment som conscients del que implica compartir les nostres dades?

Tot ens porta a pensar que la millor manera de fer un bon ús de les xarxes socials i, per tant, els aspectes més importants que hem de tenir en compte a l’hora d’estar present a la xarxa és ser conscient que hi estàs, i del possible impacte que té compartir continguts en aquesta.

Les xarxes podríem dir que són un dels elements més presents de l’actualitat, tenen diversos usos, entreteniment, ofici, socialitzar, informar… S’han convertit en una eina vital per a nosaltres, ens aporten qualsevol mena d’informació. Tanta és aquesta que a vegades introduint el nom d’algú pots arribar a saber qui és o en quin ofici treballa, no és el meu cas perquè jo no tinc un ofici reconegut i la meva presència a les xarxes és escassa. En la meva opinió crec que això pot ser beneficiós si tens un càrrec important o vols ser conegut, ja que això pot portar a fer publicitat i que altres empreses et busquin. Encara i així inicialment les xarxes socials era una forma d’entreteniment per a la majoria, en el meu cas segueix sent així. Per a mi és un hobbie i inclús a vegades em serveix per a buscar informació com llocs a on viatjar, restaurants a on anar, i si ja t’agrada l’àmbit artístic com és el meu cas, et pot servir per aprendre sobre moda, colors, fotografia, gastronomia… depèn molt del tipus de contingut que t’interessi.

Hola! Avui he aprofitat que tenia temps lliure per fer lo de l’egosurfing. Sincerament m’he quedat anonadada ja que tot i que possava el meu nom, sortia no només imatges de perfil que he tingut a les meves xarxes socials i els meus llibres publicats, sinò que també sortia l’enllaç al meu perfil d’Instagram.

He buscat el meu nom i cognoms per diverses plataformes. Primer de tot pel Yahoo! La primera cosa que m’ha sortit ha estat un perfil d’estudiant de la UOC, concretament el meu, i el meu enllaç al linkedin.  També em surt el meu enllaç al Facebook antic i l’enllaç al meu Instagram.

Ara bé, al buscar el meu nom al Google Chrome, surten els enllaços de compra als meus llibres, l’enllaç a la plataforma Wattpad, concretament al meu perfil i surten imatges de perfil que he tingut a les meves xarxes socials. Buscant i buscant he trobat el meu antic instagram i el meu antic Twitter, i sota el nom de Just.Mails, el meu compre d’Instagram.

En quant al tema de les imatges de perfil ha estat quelcom extrany, ja que fins fa una setmana el meu compte d’Instagram era privat, per lo que només la gent que em seguía podía veure les meves publicacions.  Fins fa mig any publicava tot el que feia a aquesta plataforma, però  després vaig adonar-me de que estava compartint massa informació amb la gent, i potser eren coses que només havíen de saber persones del meu cercle més pròxim.

Considero que a les xarxes socials no som nosaltres mateixos, ja que només ensenyem el que volem que la gent vegi, no la realitat que hi ha rere les pantalles. Per exemple, jo sóc una persona que pateix d’ansietat, i només publico depén que imatges de quan surto amb amigues i sóc feliç, no dels moments tristos, i això es també algo que fan els anomenats “Influencers”. Crec que avui dia les persones són molt dependients a les xarxes socials i s’obliden de la realitat.

Esteu d’acord?

No fa gaire em va aparèixer, justament navegant per les xarxes socials, un anunci de la generalitat dirigit a joves que parlava de la importància de tenir control sobre la teva vida dins la xarxa i quines traces de la teva informació més personal hi vas deixant pel camí. En aquell moment, vaig parar-me a pensar profundament en la poca atenció que hi he posat des que tinc comptes a les xarxes i publico contingut.

Mai he estat una persona que publiqués coses compromeses a les xarxes, però sí que he compartit elements de la meva vida personal vinculats a viatges, experiències, aficions, etc. Em fa això més vulnerable? —em vaig preguntar—, i de seguida vaig seguir el consell de la Generalitat, que era fer neteja digital periòdica dels teus comptes. És important anar revisant, a mesura que vas creixent i canviant com a persones, què és allò que vols que quedi públic a les xarxes i allò que ja no t’identifica o que potser transcendeix massa en la teva vida personal.

Al fer la neteja digital, vaig adonar-me que no tenia contingut compromès, però sí que vaig ser-ne conscient que estava constantment exposada. Ara, fent un exercici d’egosurfing, em tranquil·litza pensar que puc començar a controlar una mica el que hi ha publicat a la xarxa sobre mi. En part, gràcies a les periòdiques neteges digitals que practico.

En primer lloc, busco el meu nom i primer cognom sols, i el primer que m’apareix és una jugadora de tenis que es diu Paula Badosa Gibert. Passa per davant el segon cognom d’una esportista famosa. Tot correcte. Fent scrolling, trobo els meus comptes a Facebook i Linkedin, però no Instagram, on malgrat és on comparteixo fotografies dels meus viatges i experiències, no hi consta el meu nom complet. Si segueixo baixant, m’apareix el portfolio d’una altra Paula Gibert, vinculat a un projecte de disseny i pintura. No obstant, quan cerco el meu nom complet aparec en un directori de la UAB —on actualment treballo—, un manifest de la CUP que vaig donar suport fa anys, i de nou, el meu perfil de Facebook.

No em preocupen gaire els resultats descoberts, però clarament m’han sorprès. Com s’entrellaça la vida privada amb la vida pública digital, per actes fets en un passat (com la signatura de suport a un manifest) i que de cop sembla que, públicament a la xarxa, és el que em defineix com a persona. La meva identitat.

Faig la reflexió, doncs, que per a controlar el nostre branding personal a les xarxes, cal anar-nos revisant, fer neteges digitals i publicar conseqüentment amb el que volem que sigui la nostra identitat a la xarxa, perquè no sigui internet qui ens controli!