En el meu cas la presència a la xarxa va una mica més enllà. Soc actriu i els meus pares també es dediquen al món de l’espectacle. Per mi no és extrany buscar el meu nom a Google, ho faig cada cop que estic en un nou projecte per tal de trobar crítiques. Aquest és el punt més complicat que he de gestionar.  Tot i no ser famosa, el fet d’estar cara al públic, dona peu a tot tipus de comentaris a la xarxa sobre la meva persona, sobre la meva feina o sobre la meva família. La tan defensada “Llibertat d’expressió” és per a mi un concepte relatiu, ja que sovint soc víctima de comentaris maleducats, severs o fora de lloc.

El tema de “la llibertat d’expressió” s’hauria de redefinir en l’àmbit de les xarxes. Aquest tipus de nova comunicació ha donat peu a que tots sentim la llibertat  d’expressar-nos sense màscares usant la màscara de la xarxa social. Hem confós l’honestedat amb la descàrrega emocional, i això és molt perillós.

Crec que la presècia a la xarxa s’ha de cuidar, però també crec que quan et dediques a la comunicació és molt difícil no perdre el control de la teva petjada digital. Com a dissenyadora o autora el que sí que faig és ser molt respectuosa amb els drets d’autoria, i quan és material meu procuro omplir metadates i deixar constància com autora. Però com artista dins del showbuissnes és més difícil apoderar-se de la imatge d’un. No tenim copyright humà.

Aquest tema sobre l’opinió en xarxa, a més, va més enllà del mal personal. Hi ha hagut exemples de negocis que s’han vist afectats injustament per opinions negatives totalment relatives, o d’establiments que darrera d’un perfil fals han utilitzat aquesta eina i aquesta facilitat d’expressió per fer mala propaganda. I aquesta és una petjada digital molt difícil d’esborra, d’aturar i d’eliminar que crea conseqüències devastadores.

Podem controlar la xarxa? O la xarxa és incontrolable? Aquest és per mi el tema.