Avui dia és difícil trobar algú que no utilitzi una xarxa social. El món digital i la seva expansió poden ser una arma de doble fil si no es coneix com funciona i fins a quin punt la nostra informació està a l’abast de qualsevol.
És cert que en l’àmbit professional, si se sap fer servir, és una bona eina de publicitat per recaptar clients i donar-se a conèixer.
El problema, trobo jo, arriba quan les xarxes socials es fan servir de manera personal. No tothom és conscient dels riscs que això comporta si no es va amb compte. Alguns dels riscos als quals estem exposats quan creem un perfil a les xarxes socials poden ser: suplantació de la identitat, phishing (enllaços maliciosos), ciberbullyng, addicció a estar constantment connectats, groomig (pedòfils que fan servir les xarxes socials), estafes econòmiques etc.
Un dels grups més vulnerables són els més joves, per fer-nos una idea, només amb 13 anys ja et pots obrir un compte a Twitter i Snapchat, amb 14 anys, Facebook i Instagram i 16 anys per LinkedIn i Whatsapp. Si aquest col·lectiu no té molt clar a què “juguen” quan utilitzen aquests tipus de xarxes socials poden esdevenir problemes greus.

Una de les principals proteccions que existeixen, és la visibilitat que fem servir com a usuaris. En el meu cas, totes les xarxes socials que faig servir per a ús personal són totalment privades i és una cosa en què paro molta atenció. Per protegir-me encara més, només accepto sol·licituds d’amistat de gent propera i que tinc contacte d’alguna manera o altre, també de tant en tant reviso aquestes amistats, si fa molt que no tinc contacte amb aquella persona l’elimino de la meva xarxa social. Per tant, en l’àmbit personal tinc pocs seguidors, però considero que són els que hi han de ser i sobretot és gent amb la qual em sento segura compartint la meva vida privada.
Per altra banda, quan utilitzo les xarxes socials de manera pública és única i exclusivament per temes professionals, aquí no hi han imatges meves personals ni res relacionat amb la meva vida personal. Intento que sigui contingut atractiu a nivell fotografia i contingut, perquè evidentment aquest és un portal al món on hi pots treure molt suc si vols donar-t’ he a conèixer com a professional.

Quan he fet “egosurfing” ho he fet des de diferents buscadors (Google, Safari, Bing i Yahoo), m’he sorprès gratament, ja que només es poden veure els meus perfils professionals de LinkedIn, Domestika, Infojobs i Vimeo, per tant puc dir que en el meu cas, les estratègies que faig servir per protegir la meva intimitat són efectives.
El que no m’ha agradat i investigaré fins a quin punt es vulnera la LOPD (Llei Orgànica de Protecció de Dades) és que en algun moment es va poder accedir als resultats en pdf de la borsa de treball de l’Institut Balear de la Salut on em vaig presentar per anar a treballar a l’any 2013, encara que quan cliques ja no s’obre l’enllaç, es pot llegir en el breu resum que fa el buscador que vaig ser exclosa per no presentar el títol de diplomada i no vaig pagar les tasses.

En resum, hem d’anar amb molta cura quan compartim imatges i contingut a les xarxes socials perquè mai se sap qui pot estar darrere l’altra pantalla.