Hola a tothom!

Tal i com recomanava l’enunciat del tercer repte, he dedicat una estona a fer egosurfing per veure si em trobava en alguna cerca i reflexionar sobre la meva presència a les xarxes. He de dir que el resultat no m’ha sorprès gaire ja que només he trobat l’enllaç al meu antic perfil de Facebook, que és una plataforma que tinc abandonada des de fa temps i per més que he buscat no he aconseguit trobar res més. Dic que el resultat no em sorprèn perquè sempre he estat molt curós a l’hora de compartir dades personals a la xarxa i la meva activitat en aquestes plataformes ha anat canviant amb els anys, de manera que aquelles que he consumit més tard en el temps em sembla difícil que puguin ser-hi.

La meva presència a les xarxes socials no ha estat mai massa activa, ja que l’ús que n’he fet normalment ha estat per consumir contingut d’altres fonts, com notícies o altres comptes del meu interès personal i tot i dedicar-hi temps regularment, les meves aportacions de contingut sempre han estat puntuals. Aquesta tendència a un consum passiu en general contribueix a que la meva empremta digital sigui força limitada.

Considero que és important fer un ús correcte i ètic d’aquestes eines de comunicació especialment a mesura que passa el temps i el seu ús s’estandaritza a través d’un nombre elevat de models comercials i productius. Com a usuaris tenim la responsabilitat de crear un ecosistema digital saludable que no contribueixi a la desinformació i serveixi per evitar males pràctiques a internet. I és encara més important per aquelles persones amb més visibilització i capacitat d’atraure públic massiu.

Amb la facilitat de l’accés a la informació hem de prendre consciència de la nostra activitat a la xarxa i prendre mesures per protegir, en la mesura del possible, les nostres dades.

Actualment, la majoria de nosaltres disposa d’un perfil digital a la xarxa, sigui per un ús professional o per compartir els interessos i vida personal amb una comunitat digital. Personalment, m’ha sorprès el resultat de la cerca del meu nom a Internet. Soc una persona que conté diversos perfils en diferents xarxes socials, així i tot, en cercar el meu nom a internet la informació que hi trobem és mínima. La majoria són perfils que m’he hagut de crear per la realització d’algun treball escolar, i les fotos que corresponen a la cerca del meu nom no estan relacionades amb la meva persona. Això és degut al fet que ensenyo el que vull amb les persones que jo trio, ja que no m’agrada que fent una simple recerca del meu nom puguis trobar informació personal meva a la xarxa. Per aquest motiu, en la majoria de xarxes socials que disposo (Instagram, Twitter, Pinterest, Tiktok, Spotify, YouTube…), no hi poso mai el meu nom complet. És una bona manera per limitar i respectar la meva privadesa.

Tot i això, crec que quan l’ús de les xarxes socials és per un ús professional, no té gaire sentit utilitzar l’estratègia anteriorment explicada. Aquí sí que és important que se’t relacioni a la teva persona amb uns estudis, professions, negocis… per tal de poder beneficiar-te i arribar a més quantitat de gent. Per aquest motiu, els perfils de LinkedIn són públics.

Per tant, podríem afirmar que les xarxes socials tenen certs avantatges però també altres inconvenients. D’una banda, creen noves connexions socials, ens dona oportunitats laborals, ens ofereixen un canal de comunicació instantània i són una font d’entreteniment. Així com són un altaveu per a difondre injustícies i causes socials i per compartir coneixements i informació per a tothom. Ara bé, d’altra banda, un excés d’informació pot causar l’efecte contrari, i no saber distingir quina és veraç i quina no. També poden ser utilitzades per estafar, enganyar o fer mal a la comunitat digital, ja que permet poder mentir molt més fàcilment (suplantacions d’identitat, cyberbullying, grooming, etc.). I finalment ens trobem amb el dilema de la privadesa; realment som conscients del que implica compartir les nostres dades?

Tot ens porta a pensar que la millor manera de fer un bon ús de les xarxes socials i, per tant, els aspectes més importants que hem de tenir en compte a l’hora d’estar present a la xarxa és ser conscient que hi estàs, i del possible impacte que té compartir continguts en aquesta.

Les xarxes podríem dir que són un dels elements més presents de l’actualitat, tenen diversos usos, entreteniment, ofici, socialitzar, informar… S’han convertit en una eina vital per a nosaltres, ens aporten qualsevol mena d’informació. Tanta és aquesta que a vegades introduint el nom d’algú pots arribar a saber qui és o en quin ofici treballa, no és el meu cas perquè jo no tinc un ofici reconegut i la meva presència a les xarxes és escassa. En la meva opinió crec que això pot ser beneficiós si tens un càrrec important o vols ser conegut, ja que això pot portar a fer publicitat i que altres empreses et busquin. Encara i així inicialment les xarxes socials era una forma d’entreteniment per a la majoria, en el meu cas segueix sent així. Per a mi és un hobbie i inclús a vegades em serveix per a buscar informació com llocs a on viatjar, restaurants a on anar, i si ja t’agrada l’àmbit artístic com és el meu cas, et pot servir per aprendre sobre moda, colors, fotografia, gastronomia… depèn molt del tipus de contingut que t’interessi.

Hola! Avui he aprofitat que tenia temps lliure per fer lo de l’egosurfing. Sincerament m’he quedat anonadada ja que tot i que possava el meu nom, sortia no només imatges de perfil que he tingut a les meves xarxes socials i els meus llibres publicats, sinò que també sortia l’enllaç al meu perfil d’Instagram.

He buscat el meu nom i cognoms per diverses plataformes. Primer de tot pel Yahoo! La primera cosa que m’ha sortit ha estat un perfil d’estudiant de la UOC, concretament el meu, i el meu enllaç al linkedin.  També em surt el meu enllaç al Facebook antic i l’enllaç al meu Instagram.

Ara bé, al buscar el meu nom al Google Chrome, surten els enllaços de compra als meus llibres, l’enllaç a la plataforma Wattpad, concretament al meu perfil i surten imatges de perfil que he tingut a les meves xarxes socials. Buscant i buscant he trobat el meu antic instagram i el meu antic Twitter, i sota el nom de Just.Mails, el meu compre d’Instagram.

En quant al tema de les imatges de perfil ha estat quelcom extrany, ja que fins fa una setmana el meu compte d’Instagram era privat, per lo que només la gent que em seguía podía veure les meves publicacions.  Fins fa mig any publicava tot el que feia a aquesta plataforma, però  després vaig adonar-me de que estava compartint massa informació amb la gent, i potser eren coses que només havíen de saber persones del meu cercle més pròxim.

Considero que a les xarxes socials no som nosaltres mateixos, ja que només ensenyem el que volem que la gent vegi, no la realitat que hi ha rere les pantalles. Per exemple, jo sóc una persona que pateix d’ansietat, i només publico depén que imatges de quan surto amb amigues i sóc feliç, no dels moments tristos, i això es també algo que fan els anomenats “Influencers”. Crec que avui dia les persones són molt dependients a les xarxes socials i s’obliden de la realitat.

Esteu d’acord?

No fa gaire em va aparèixer, justament navegant per les xarxes socials, un anunci de la generalitat dirigit a joves que parlava de la importància de tenir control sobre la teva vida dins la xarxa i quines traces de la teva informació més personal hi vas deixant pel camí. En aquell moment, vaig parar-me a pensar profundament en la poca atenció que hi he posat des que tinc comptes a les xarxes i publico contingut.

Mai he estat una persona que publiqués coses compromeses a les xarxes, però sí que he compartit elements de la meva vida personal vinculats a viatges, experiències, aficions, etc. Em fa això més vulnerable? —em vaig preguntar—, i de seguida vaig seguir el consell de la Generalitat, que era fer neteja digital periòdica dels teus comptes. És important anar revisant, a mesura que vas creixent i canviant com a persones, què és allò que vols que quedi públic a les xarxes i allò que ja no t’identifica o que potser transcendeix massa en la teva vida personal.

Al fer la neteja digital, vaig adonar-me que no tenia contingut compromès, però sí que vaig ser-ne conscient que estava constantment exposada. Ara, fent un exercici d’egosurfing, em tranquil·litza pensar que puc començar a controlar una mica el que hi ha publicat a la xarxa sobre mi. En part, gràcies a les periòdiques neteges digitals que practico.

En primer lloc, busco el meu nom i primer cognom sols, i el primer que m’apareix és una jugadora de tenis que es diu Paula Badosa Gibert. Passa per davant el segon cognom d’una esportista famosa. Tot correcte. Fent scrolling, trobo els meus comptes a Facebook i Linkedin, però no Instagram, on malgrat és on comparteixo fotografies dels meus viatges i experiències, no hi consta el meu nom complet. Si segueixo baixant, m’apareix el portfolio d’una altra Paula Gibert, vinculat a un projecte de disseny i pintura. No obstant, quan cerco el meu nom complet aparec en un directori de la UAB —on actualment treballo—, un manifest de la CUP que vaig donar suport fa anys, i de nou, el meu perfil de Facebook.

No em preocupen gaire els resultats descoberts, però clarament m’han sorprès. Com s’entrellaça la vida privada amb la vida pública digital, per actes fets en un passat (com la signatura de suport a un manifest) i que de cop sembla que, públicament a la xarxa, és el que em defineix com a persona. La meva identitat.

Faig la reflexió, doncs, que per a controlar el nostre branding personal a les xarxes, cal anar-nos revisant, fer neteges digitals i publicar conseqüentment amb el que volem que sigui la nostra identitat a la xarxa, perquè no sigui internet qui ens controli!

Quan busco el meu nom a Google el primer que apareix és el meu LinkedIn, ho trobo important per la cerca de feina i no m’esperava que fos el primer a sortir. Després surt el meu Facebook, però a l’estar privat no es pot veure gaire cosa. Després Youtube, tot i no tenir cap vídeo i per finalitzar, Pinterest. Quan miro les imatges, sorprenentment només apareix una, la imatge de perfil de LinkedIn, però també apareix la imatge d’una amiga meva. Això m’ha fet reflexionar molt, sempre un és conscient que utilitzant les xarxes socials estàs exposant-te constantment, però el que no es pensa tant és que inconscientment també exposem al nostre entorn.

El que més m’ha sorprès d’aquesta cerca és que no han aparegut ni el meu perfil d’Instagram ni de Twitter. Vaig provar de buscar a Google el meu nom sense espais que és el meu nom d’usuari i llavors si van aparèixer. Per mi ha estat un molt bon resultat, ja que pensava que sortirien moltes més coses i el fet que la xarxa on poden haver-hi més coses meves, com és Instagram, no aparegui buscant el meu nom és molt bona notícia.

Trobo que estar present a la xarxa social és important depenent de l’ús que se’n vol fer servir. Si simplement és per ús personal o entreteniment, és millor no estar present només buscant el teu nom, però si pel contrari forma part del teu treball o fas servir les xarxes socials per vendre un producte o per mostrar els teus projectes, és clar que és fonamental estar present per poder arribar a més gent.

El món de les xarxes socials sempre m’ha semblat molt bona idea, ja que pots mantenir el contacte i saber més sobre els teus amics o familiars que potser no tens tan a prop perquè viuen lluny. Però en els últims anys, s’ha vist la part dolenta d’aquest món on tot el que publiques pot ser utilitzat en contra teva i poden arribar a fer-te molt de mal, sobretot psicològicament.

Actualment, les úniques xarxes socials que faig servir són Whatsapp i Instagram per ús personal i entretenir-me. De fet, tinc dos comptes d’Instagram, un amb el meu nom on penjo fotografies amb la meva família, amics i meves on estic en contacte amb gent que conec, i un altre on no apareix el meu nom i que és simplement per penjar fotografies que vaig fent que trobo especials i allà només segueixo a persones que em poden entretenir ja sigui perquè dibuixen, cuinen, ensenyen les seves fotografies professionals o són “influencers” o famosos. Si voleu podeu veure les fotografies que penjo en aquest Instagram.

La meva conclusió és que és una eina que si s’usa bé pot servir per fer coses molt bones, però que s’ha de tenir en compte el que es publica o no, ja que avui dia tot perdura a Internet.

La configuració de la privacitat és un element que com a usuaris de la xarxa tenim al nostre abast per tal de controlar fins on arriba el què nosaltres publiquem. Però, fins a quin punt som conscients del que podem arribar a controlar dels nostres perfils? En aquest cas, puc dir que he tingut la sort de sempre ser conscient d’aquest aspecte i he procurat mantenir tots els meus perfils el més privats possible, per tal de controlar qui pot i qui no pot veure la informació que jo vaig publicant. 

Malauradament, no tothom és conscient d’aquest fet i molta gent publica a la xarxa sense controlar la privacitat dels seus perfils i, en conseqüència, sense saber qui acabarà veient aquella informació. Informació que es pot publicar inofensivament, però sense tenir present que de vegades pot jugar en la nostra contra, per exemple en situacions laborals. 

La privacitat de cada perfil recau en l’elecció de cada usuari, però des del meu punt de vista, considero que també depèn del coneixement que es té sobre l’ús i gestió de les xarxes. Així doncs, penso que el fet d’estar infomats/des i ser coneixedors/es del funcionament de les xarxes socials així com qualsevol perfil d’internet, ens permet tenir més controlar sobre la gestió de la nostra informació. 

Per l’altra banda, també considero que el control absolut no existeix, ja que la realitat que vivim actualment ens condueix a una vida lligada a Internet i a utilitzar-lo per qualsevol cosa. Això fa que sovint hàgim d’acceptar condicions o les anomenades “cookies” per poder fer ús de certes pàgines, cedint informació privada sovint sense ser conscients d’aquest fet. 

Així doncs, des de la meva opinió, considero que com més coneixença es tingui de l’ús de les xarxes i Internet, més control es pot tenir sobre la gestió de la informació que es comparteix d’un mateix. Tot i això, resulta pràcticament impossible tenir el control absolut, ja que d’una forma o altra, actualment la nostra informació acaba registrada en bases de dades, del qual sovint no ens n’adonem o acabem perdent el rastre. 

Noemí Borda

En el meu cas la presència a la xarxa va una mica més enllà. Soc actriu i els meus pares també es dediquen al món de l’espectacle. Per mi no és extrany buscar el meu nom a Google, ho faig cada cop que estic en un nou projecte per tal de trobar crítiques. Aquest és el punt més complicat que he de gestionar.  Tot i no ser famosa, el fet d’estar cara al públic, dona peu a tot tipus de comentaris a la xarxa sobre la meva persona, sobre la meva feina o sobre la meva família. La tan defensada “Llibertat d’expressió” és per a mi un concepte relatiu, ja que sovint soc víctima de comentaris maleducats, severs o fora de lloc.

El tema de “la llibertat d’expressió” s’hauria de redefinir en l’àmbit de les xarxes. Aquest tipus de nova comunicació ha donat peu a que tots sentim la llibertat  d’expressar-nos sense màscares usant la màscara de la xarxa social. Hem confós l’honestedat amb la descàrrega emocional, i això és molt perillós.

Crec que la presècia a la xarxa s’ha de cuidar, però també crec que quan et dediques a la comunicació és molt difícil no perdre el control de la teva petjada digital. Com a dissenyadora o autora el que sí que faig és ser molt respectuosa amb els drets d’autoria, i quan és material meu procuro omplir metadates i deixar constància com autora. Però com artista dins del showbuissnes és més difícil apoderar-se de la imatge d’un. No tenim copyright humà.

Aquest tema sobre l’opinió en xarxa, a més, va més enllà del mal personal. Hi ha hagut exemples de negocis que s’han vist afectats injustament per opinions negatives totalment relatives, o d’establiments que darrera d’un perfil fals han utilitzat aquesta eina i aquesta facilitat d’expressió per fer mala propaganda. I aquesta és una petjada digital molt difícil d’esborra, d’aturar i d’eliminar que crea conseqüències devastadores.

Podem controlar la xarxa? O la xarxa és incontrolable? Aquest és per mi el tema.