Per ser totalment honesta, aquesta assignatura em feia pànic. L’havia fet a humanitats (i la vaig agafar abans de saber que la podia convalidar) i havia patit molt amb el grup que m’havia tocat.  Aquest cop ha estat diferent.

Abans de parlar de les qüestions tècniques, i ja que tinc una vena humanista, vull valorar les qüestions humanes. Aquesta assignatura m’ha regalat persones amb les que compartir aquest viatge, de vegades tan solitari, que és l’estudi online. No només ens hem ajudat dins el tema que ens ocupava, ens hem recolzat en altres materies i hem compartit coneixements de disseny que van més enllà del tema tecnològic. Fins i tot estem mirant de coincidir en materies el pròxim trimestre. Aquesta complicitat ens ha fet anar força descarregades de feina i ha donat sentit al treball en grup.

Per la part tècnica, he trobat solucions sobretot en tutorials fora de l’aula o preguntant a les companyes, he de dir que el material m’ha ajudat a mitges, he hagut de buscar bastant a fora. He trobat molt útil el mindomo, m’agraden els mapes mentals i crec que ajuda molt el seu funcionament intuïtiu i les opcions que dona per poder anar definint un esbós de disseny. El google sites també l’he trobat molt fàcil i ràpid d’entendre, però massa limitat a nivell disseny. El Drive ja és una eina que jo faig servir molt a la meva feina i que trobo molt útil. Pinterest també el tinc molt introduit en el meu dia a dia, i listly no m’ha semblat res de l’altre món.

Treballar de manera virtual i asíncrona a mi em sembla bastant productiu. M’ajuda més a concentrar-me i a posar-me creativa escollir jo quin és el moment en que sento que puc aportar més. Normalment quan treballo de forma presencial en grup, ho passo molt bé, però treballo molt menys. Crec que amb eines com el Drive i el whatsapp és molt factible treballar de forma asíncrona. Per comunicar-nos ens hem quedat en el whatsapp. Però és que jo totes les feines en les que treballo ens comuniquem per whatsapp, poder fora bo comptar-hi com a forma avaluable de comunicació, Jo he intentat anar passant el parte, però és bastant difícil mantenir la mateixa conversa en dos llocs diferents.

L’utilitat la veig més en lo personal. He après dues coses importants; Dir el que penso (sense ofendre), és a dir, defensar la feina per que surti lo millor possible enlloc de posar per davant la por a ferir els sentiments de l’altre. I també he après a ser més pacient i ha confiar en els tempos diferents als meus. A nivell tècnic no sé encara què em servirà del que he après, poder el mindomo és el que més m’ha sorprès.

En conclusió, he perdut la por a treballar en grup, però també he vist la necessitat de ser lo més honest que es pugui a l’hora de presentar-se per formar el grup. Si deixes clar quin tipus de dinàmica vols establir, després si algú se’n despenja no hi ha mals entesos. He tingut sort amb les meves companyes aquest cop. I això és el que m’enduc , companyes.

LISTLY:

Personal;

https://list.ly/l/6Uda

Grupal;

https://list.ly/list/6l7o-i-makers-group

PINTEREST:

Personal;

https://pin.it/7jLPENt

Grupal:

https://pin.it/6u1GInX

Google site:

https://sites.google.com/uoc.edu/i-makers/refer%C3%A8ncies

En el meu cas la presència a la xarxa va una mica més enllà. Soc actriu i els meus pares també es dediquen al món de l’espectacle. Per mi no és extrany buscar el meu nom a Google, ho faig cada cop que estic en un nou projecte per tal de trobar crítiques. Aquest és el punt més complicat que he de gestionar.  Tot i no ser famosa, el fet d’estar cara al públic, dona peu a tot tipus de comentaris a la xarxa sobre la meva persona, sobre la meva feina o sobre la meva família. La tan defensada “Llibertat d’expressió” és per a mi un concepte relatiu, ja que sovint soc víctima de comentaris maleducats, severs o fora de lloc.

El tema de “la llibertat d’expressió” s’hauria de redefinir en l’àmbit de les xarxes. Aquest tipus de nova comunicació ha donat peu a que tots sentim la llibertat  d’expressar-nos sense màscares usant la màscara de la xarxa social. Hem confós l’honestedat amb la descàrrega emocional, i això és molt perillós.

Crec que la presècia a la xarxa s’ha de cuidar, però també crec que quan et dediques a la comunicació és molt difícil no perdre el control de la teva petjada digital. Com a dissenyadora o autora el que sí que faig és ser molt respectuosa amb els drets d’autoria, i quan és material meu procuro omplir metadates i deixar constància com autora. Però com artista dins del showbuissnes és més difícil apoderar-se de la imatge d’un. No tenim copyright humà.

Aquest tema sobre l’opinió en xarxa, a més, va més enllà del mal personal. Hi ha hagut exemples de negocis que s’han vist afectats injustament per opinions negatives totalment relatives, o d’establiments que darrera d’un perfil fals han utilitzat aquesta eina i aquesta facilitat d’expressió per fer mala propaganda. I aquesta és una petjada digital molt difícil d’esborra, d’aturar i d’eliminar que crea conseqüències devastadores.

Podem controlar la xarxa? O la xarxa és incontrolable? Aquest és per mi el tema.

El moviment Maker, o cultura Maker, ha estat el concepte escollit per les meves companyer i per mi com a nucli del nosre projecte.

Ens trobem a l’inici d’aqeust treball compartit i estem acabant de definir-ne el tema concret en el que enfocar.nos. Sembla que tot apunta cap a la tecnologia dins el moviment maker i el seu futur i importància dins la societat actual.

Per a la recerca d’una imatge que situarem a la capçalera de la nostre pàgina, he fet servir aquests marcadors dins da’lguns bancs d’imatges lliures de drets o amb llicències ccommons:

Marcadors

• Makers
• Movimentmaker
• Culturamaker
• Tecnologiamaker
• Diy
• Diytecnològic
• Manscreant
• Manualitats
• Creadors
• Artesans
• Eines
• Lego

Bancs d’imatges

• Pexels
• Pixabay
• Unplash

La imatge que més m’ha agradat tant pèr estètica com per concepte és la següent:

Aquí deixo l’enllaç del taulell de pinterest en el que segueixo afegint imatges que m’interessen pel projecte.

Do it yourself!

Xènia