Quan busco el meu nom a Google el primer que apareix és el meu LinkedIn, ho trobo important per la cerca de feina i no m’esperava que fos el primer a sortir. Després surt el meu Facebook, però a l’estar privat no es pot veure gaire cosa. Després Youtube, tot i no tenir cap vídeo i per finalitzar, Pinterest. Quan miro les imatges, sorprenentment només apareix una, la imatge de perfil de LinkedIn, però també apareix la imatge d’una amiga meva. Això m’ha fet reflexionar molt, sempre un és conscient que utilitzant les xarxes socials estàs exposant-te constantment, però el que no es pensa tant és que inconscientment també exposem al nostre entorn.

El que més m’ha sorprès d’aquesta cerca és que no han aparegut ni el meu perfil d’Instagram ni de Twitter. Vaig provar de buscar a Google el meu nom sense espais que és el meu nom d’usuari i llavors si van aparèixer. Per mi ha estat un molt bon resultat, ja que pensava que sortirien moltes més coses i el fet que la xarxa on poden haver-hi més coses meves, com és Instagram, no aparegui buscant el meu nom és molt bona notícia.

Trobo que estar present a la xarxa social és important depenent de l’ús que se’n vol fer servir. Si simplement és per ús personal o entreteniment, és millor no estar present només buscant el teu nom, però si pel contrari forma part del teu treball o fas servir les xarxes socials per vendre un producte o per mostrar els teus projectes, és clar que és fonamental estar present per poder arribar a més gent.

El món de les xarxes socials sempre m’ha semblat molt bona idea, ja que pots mantenir el contacte i saber més sobre els teus amics o familiars que potser no tens tan a prop perquè viuen lluny. Però en els últims anys, s’ha vist la part dolenta d’aquest món on tot el que publiques pot ser utilitzat en contra teva i poden arribar a fer-te molt de mal, sobretot psicològicament.

Actualment, les úniques xarxes socials que faig servir són Whatsapp i Instagram per ús personal i entretenir-me. De fet, tinc dos comptes d’Instagram, un amb el meu nom on penjo fotografies amb la meva família, amics i meves on estic en contacte amb gent que conec, i un altre on no apareix el meu nom i que és simplement per penjar fotografies que vaig fent que trobo especials i allà només segueixo a persones que em poden entretenir ja sigui perquè dibuixen, cuinen, ensenyen les seves fotografies professionals o són “influencers” o famosos. Si voleu podeu veure les fotografies que penjo en aquest Instagram.

La meva conclusió és que és una eina que si s’usa bé pot servir per fer coses molt bones, però que s’ha de tenir en compte el que es publica o no, ja que avui dia tot perdura a Internet.

La configuració de la privacitat és un element que com a usuaris de la xarxa tenim al nostre abast per tal de controlar fins on arriba el què nosaltres publiquem. Però, fins a quin punt som conscients del que podem arribar a controlar dels nostres perfils? En aquest cas, puc dir que he tingut la sort de sempre ser conscient d’aquest aspecte i he procurat mantenir tots els meus perfils el més privats possible, per tal de controlar qui pot i qui no pot veure la informació que jo vaig publicant. 

Malauradament, no tothom és conscient d’aquest fet i molta gent publica a la xarxa sense controlar la privacitat dels seus perfils i, en conseqüència, sense saber qui acabarà veient aquella informació. Informació que es pot publicar inofensivament, però sense tenir present que de vegades pot jugar en la nostra contra, per exemple en situacions laborals. 

La privacitat de cada perfil recau en l’elecció de cada usuari, però des del meu punt de vista, considero que també depèn del coneixement que es té sobre l’ús i gestió de les xarxes. Així doncs, penso que el fet d’estar infomats/des i ser coneixedors/es del funcionament de les xarxes socials així com qualsevol perfil d’internet, ens permet tenir més controlar sobre la gestió de la nostra informació. 

Per l’altra banda, també considero que el control absolut no existeix, ja que la realitat que vivim actualment ens condueix a una vida lligada a Internet i a utilitzar-lo per qualsevol cosa. Això fa que sovint hàgim d’acceptar condicions o les anomenades “cookies” per poder fer ús de certes pàgines, cedint informació privada sovint sense ser conscients d’aquest fet. 

Així doncs, des de la meva opinió, considero que com més coneixença es tingui de l’ús de les xarxes i Internet, més control es pot tenir sobre la gestió de la informació que es comparteix d’un mateix. Tot i això, resulta pràcticament impossible tenir el control absolut, ja que d’una forma o altra, actualment la nostra informació acaba registrada en bases de dades, del qual sovint no ens n’adonem o acabem perdent el rastre. 

Noemí Borda

En el meu cas la presència a la xarxa va una mica més enllà. Soc actriu i els meus pares també es dediquen al món de l’espectacle. Per mi no és extrany buscar el meu nom a Google, ho faig cada cop que estic en un nou projecte per tal de trobar crítiques. Aquest és el punt més complicat que he de gestionar.  Tot i no ser famosa, el fet d’estar cara al públic, dona peu a tot tipus de comentaris a la xarxa sobre la meva persona, sobre la meva feina o sobre la meva família. La tan defensada “Llibertat d’expressió” és per a mi un concepte relatiu, ja que sovint soc víctima de comentaris maleducats, severs o fora de lloc.

El tema de “la llibertat d’expressió” s’hauria de redefinir en l’àmbit de les xarxes. Aquest tipus de nova comunicació ha donat peu a que tots sentim la llibertat  d’expressar-nos sense màscares usant la màscara de la xarxa social. Hem confós l’honestedat amb la descàrrega emocional, i això és molt perillós.

Crec que la presècia a la xarxa s’ha de cuidar, però també crec que quan et dediques a la comunicació és molt difícil no perdre el control de la teva petjada digital. Com a dissenyadora o autora el que sí que faig és ser molt respectuosa amb els drets d’autoria, i quan és material meu procuro omplir metadates i deixar constància com autora. Però com artista dins del showbuissnes és més difícil apoderar-se de la imatge d’un. No tenim copyright humà.

Aquest tema sobre l’opinió en xarxa, a més, va més enllà del mal personal. Hi ha hagut exemples de negocis que s’han vist afectats injustament per opinions negatives totalment relatives, o d’establiments que darrera d’un perfil fals han utilitzat aquesta eina i aquesta facilitat d’expressió per fer mala propaganda. I aquesta és una petjada digital molt difícil d’esborra, d’aturar i d’eliminar que crea conseqüències devastadores.

Podem controlar la xarxa? O la xarxa és incontrolable? Aquest és per mi el tema.

Egosurfing:

Quan busco el meu nom a internet, que ja ho faig algun cop…. Trobo en primer lloc la meva web, seguidament el Facebook, fotos de la meva feina, entrades a galeries, a l’Apic ( Associació d’il·lustradors de Catalunya)…,. Per mi és important estar a la xarxa, ja que gràcies a aquesta eina puc treballar i mostrar la meva feina.

Usos professionals

L’ús que en faig servir és estrictament professional. Al principi pujava la feina sense consciència, actualment miro més detalladament els paràmetres de cada xarxa social. Mirant la configuració i l’opció de privacitat. Sempre investigant cada xarxa i eina que em proporciona internet per promocionar la feina que faig. Una de les coses que sempre he sigut fidel és que sempre publico informació sobre la meva professió i la meva vida però sempre amb relació a la meva feina.

Amb això vull dir, no he posat mai fotos de la meva família, ni coses personals… Les imatges que publico sempre són pensades, tan visualment, sempre mirant la composició, que quedi bonic, ressaltant colors o el producte que vull vendre. I sempre atenta de no posar mai cap lloc que pugui ubicar la meva persona.

Un altre aspecte que sempre tinc cura és el text, repassar i veure que s’entén el que vull transmetre i ben escrit per descomptat. Pensar en l’audiència i saber que els i agrada veure. Es el meu públic i l’haig de cuidar perquè sempre sigui un bon públic.

Personal brànding:

Treballo en el sector de la il·lustració més o menys des del 2012, el meu logo igual que la meva il·lustració han anat evolucionant amb el temps. Està clar que has de tindre unificat el perfil de instagram, Facebook i la web. En el meu cas utilitzo diverses imatges, però crec que és clar que és el meu estil i és identificable. El logo ha de ser entenedor i segons la plataforma fer servir un o altre.

Privacitat vs vida pública

Actualment he vist i m’han explicat que ven més ensenyar coses personals compartir experiències íntimes o personals. A mi personalment no m’agrada, però si que explico processos de dibuix, com he anat cresquen professionalment, o com tinc l’estudi. Però no explico més enllà. El més íntim potser com em sento a vegades amb relació a la feina, quan em saturo o no em sento realitzadament o actualment parlo molt de l’obligació que tenim a Instagram d’estar eternament connectats i pujar molt de contingut. Si no puges contingut l’algoritme t’aparta i no ets visible a Instagram.

Privacitat

Un es lliure segons la plataforma de mostrar el que un vol, tant siguin dades personals com el correu o el telèfon com imatges personals o no. Hi ha gent que viu del seu cos o de la seva vida, cadascú fa servir les plataformes com vol. És interessant saber quines possibilitats té cada plataforma, si volem que el públic pagui pel contingut o altres. Hem d’indagar que ens dóna cada plataforma.

Plataforma que faig servir més Instagram

La meva proposta per la imatge de capçalera és la següent, doncs tot el que acompanya i envolta la sostenibilitat, també en termes de disseny, ha de girar al voltant de la premissa de la reducció del consum.

L’ecodisseny com a proposta per a la creació de solucions creatives i sostenibles a problemes o necessitats quotidianes passa per prendre consciència dels nostres patrons de consum. Reutilitzar i reciclar materials només pot tenir sentit si la nostra acció de consum és deliberada i té la intensió d’allargar la vida a aquests productes o serveis.

L’ecodisseny, doncs, no encaixa amb la noció del “usar y tirar”, i és per això que trobo que aquesta imatge representa les tres conductes deliberades que cal tenir en compte, a l’hora de consumir, en relació al disseny sostenible. Hi hem de reflexionar com a consumidors, però també com a dissenyadors.

Podeu trobar més propostes al meu perfil de Pinterest!